JOAN CANAL -escultura-


"Astre punxat" (calcárea, hierro)


"Sense sortida" (Granito, hierro)



"Abraç aeri" (granito, hierro)



"T'abraço" (Calcárea, hierro)





"Remiro" (Calcárea, hierro)




"T'odio, t'estimo"
del 27 de septiembre al 6 de noviembre de 2007



Odio i estimo. Com és possible ?
Idò, t’estimo perquè te’n vas com Teseu cap Atenes, sana i estàlvia, sense remordiments, deixant-me tot sol aquí en aquesta illa que no es diu Eubea ni visita Possidó.
I t’odio perquè tot cor humà és un tità estúpid, un jove atenenc perdut en un laberint fosc sense fil ni finestres alabastrines.
T’estimo perquè vas innecent i guapa, però encara mires com una lleona quan aguaita la gasela.
T’odio perquè en la nit tornes a mi i, d’esquitllentes, t’infiltres en els meus insomnis en la busca de l’abril, música silent d’astres.
T’estimo perquè t’enyoro, perquè el teu cos és amic del meu i m’exigeix amb una pistola al pit que et cerqui i retrobi costi el que costi, caigui qui caigui.
T’odio perquè sé el teu nom que no té lletres i em conec de memòria què vol dir cadascun dels teus vastos silencis.
T’estimo perquè ara que encara sóc viu no vens a veurem i perquè, després, quan sigui mort, vendràs plorant amb ulleres de sol al meu alegre enterro.
T’odio perquè no vaig ser jo qui et va cercar primer, però tu estaves allà davant, entre el verd i el blau palplantada, dreta, bella, com esperant no sé què, titular indiscutible d’una falsa calma obscena.
T’estimo perquè et desitjo i em fa mal no tenir-te a mà i saber que ets de qualcú altre que et desitja, a qui pertanys, a qui potser ara mateix beses i estimes.
T’odio perquè tens unes mans que saben acaronar soles com passejant-se amorosament sobre una pell terrenal, mentre tu et passeges per la lluna a la teva bola.
T’estimo perquè em fa ràbia vampir, que tu ara revisquis lliure per la sang i l’ull únic que em mostrava el món.
T’odio perquè vares obrir-me una escletxa en el meu cor de granit massís.
T’estimo perquè saps descriure tan bé els somnis que tens i que jo no puc tenir, víctima de l’insomni, el putu insomni.
T’odio perquè saps que tot és relativament importantíssim.
T’estimo perquè enyor la teva veu dolça i els teus barbarismes xarnegos alenant ran de la meva orella i dient-me oracles que mai ningú no ha sentit ni desxifrat .
T’odio perquè no vaig saber pressentir la insídia , la seducció que gastes, el gel soterrat de l’iceberg.
T’estimo perquè jo estava tranquil abans de veure’t a vans de girar capa la dreta aquell cap de cantó innocentment
T’odio perquè l’inocencia no hi te res a veure amb aquest enterro .
T’estimo perquè amb fas dir , parlar, tornar, maleir-te sota mil senyals, Lésvia odiada, i escriure com ara escric per tu tants cans rabiosos sota escuses qualsevols, tal aqueix passamà ...
T’odio perquè tu que m’esperaves, seguiràs mentrestant allunyant-te.
T'estimo perquè t’odio
T’odio perquè t'estimo


















No hay comentarios: